Gestionar una herència no només implica rebre béns, sinó també afrontar obligacions fiscals. Comprendre quines càrregues, despeses i deutes són deduïbles segons la normativa de l’impost sobre successions i donacions (ISD) permet minimitzar l’impacte tributari.
Quan es rep una herència, no només s’adquireixen béns i drets, sinó que també sorgeixen obligacions fiscals que poden afectar significativament la càrrega tributària de l’hereu. Tot i això, la normativa vigent de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) permet aplicar deduccions per determinades càrregues, despeses i deutes associats a l’herència, la qual cosa pot reduir la base imposable i, per tant, la quantitat a pagar.
En aquesta circular, hem recopilat la informació essencial sobre quins conceptes es poden deduir, com justificar-los i quin és el procediment per aplicar-los correctament, assegurant així una planificació fiscal òptima i ajustada a la legalitat.
- Càrregues deduïbles
Les càrregues i els gravàmens són aquells conceptes que afecten el valor dels béns heretats i en redueixen el capital. Segons l’article 12 de la Llei 29/1987, de l’impost sobre successions i donacions (LISD) i el seu reglament, només són deduïbles les càrregues de naturalesa perpètua, temporal o redimible que estiguin directament establertes sobre els béns i que suposin una disminució real del valor. Exemples de càrregues deduïbles inclouen:
Censos i pensions establerts legalment.
Drets d’usdefruit, calculats segons la capitalització d’acord amb la normativa vigent.
Per contra, no són deduïbles les hipoteques i peces, ja que no afecten directament el valor del bé transmès.
Exemple: Marta hereta una finca rústica gravada amb un cens emfitèutic. Atès que aquest cens representa una càrrega permanent sobre el bé, es pot deduir en calcular la base imposable de l’ISD.
- Deutes deduïbles
Els deutes del mort poden deduir-se sempre que compleixin certs requisits formals. D’acord amb l’article 13 de la LISD es poden deduir:
Deutes del causant acreditats en document públic o en document privat amb data fefaent.
Obligacions fiscals pendents, incloent-hi tributs estatals, autonòmics i locals.
Deutes amb la Seguretat Social, si són assumits pels hereus després de la mort.
No són deduïbles aquells deutes contrets amb els mateixos hereus, cònjuges, ascendents, descendents o germans del difunt, llevat que hi hagi prova de la seva independència patrimonial.
Exemple: Tomás hereta una empresa familiar i descobreix que el pare va deixar pendent el pagament de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Com que és un deute tributari comprovable mitjançant document públic, Tomás podrà deduir-lo a l’ISD.
- Despeses deduïbles
La normativa permet deduir certes despeses derivades de la gestió de lherència. Segons l’article 14 de la LISD són deduïbles:
Despeses d’última malaltia, sempre que siguin satisfets pels hereus i se’n pugui demostrar la relació directa amb la causa de la mort.
Despeses d’enterrament i funeral, en la mesura que siguin proporcionals al cabal hereditari i estiguin degudament justificades.
Costes processals i arbitratges, si la testamentaria o declaració d’hereus adquireix caràcter litigiós i en benefici comú dels hereus.
No seran deduïbles les despeses relacionades amb l’administració del cabal relicte o els costos de residències geriàtriques, llevat que es puguin desglossar despeses estrictament mèdiques.
Exemple: Un germà assumeix les despeses del funeral del seu pare, incloent-hi el taüt i la cerimònia religiosa. Presentant les factures corresponents, podeu deduir aquestes despeses en la liquidació de l’ISD.
- Procediment per a la deducció de càrregues, deutes i despeses
Perquè les deduccions siguin vàlides, els hereus han d’aportar documentació fefaent, com ara:
Escriptures públiques o contractes notarials.
Justificants de pagament (factures, rebuts, transferències bancàries).
Certificats de deutes expedits per organismes públics.
Testimonis judicials o administratius.
Si un deute no era conegut en el moment de liquidar l’ISD, es pot sol·licitar la rectificació de la liquidació i la devolució de l’excés pagat, segons allò estipulat a l’article 94 del Reglament de l’ISD.
- Repartiment de deutes entre hereus
El repartiment dels deutes i les càrregues entre els hereus s’ha de fer de forma proporcional a la quota hereditària de cadascú, llevat que el testador hagi disposat una altra cosa en el testament.
La correcta aplicació de les deduccions en una herència pot generar un impacte significatiu a la càrrega fiscal dels hereus. És fonamental conèixer la normativa i recopilar la documentació necessària per justificar qualsevol deducció. Davant de situacions complexes, es recomana assessorament professional per optimitzar el procés de liquidació de l’ISD.
Poseu-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte.
