Molts treballadors creuen que si l’empresa no els paga íntegrament la indemnització i acaba sent declarada insolvent, el FOGASA abonarà automàticament la quantitat pendent.
Tot i això, una recent sentència del Tribunal Suprem aclareix que no sempre serà així i fixa un criteri que pot canviar el resultat de moltes reclamacions.
Quan una empresa travessa greus dificultats econòmiques i acaba sent declarada insolvent, molts treballadors donen per fet que el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) assumirà automàticament el pagament de les quantitats que hagin quedat pendents. No obstant, aquesta idea no sempre és correcta.
Una recent sentència de 16 de juny del 2026 del Tribunal Suprem (TS) recorda que el FOGASA no actua com un segon pagador que completa qualsevol indemnització impagada. La seva funció consisteix a garantir un import màxim fixat per la llei i únicament quan concorren els requisits previstos a la normativa.
Atenció. Que l’empresa no hagi abonat tota la indemnització no vol dir necessàriament que el FOGASA hagi de pagar la diferència.
Què va passar en aquest cas?
L’assumpte analitzat pel TS tenia l’origen en un treballador que va obtenir judicialment l’extinció del contracte per incompliments greus de l’empresa, a l’empara de l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors (ET). L’empresa va arribar a pagar una part de la indemnització abans de ser declarada insolvent. Posteriorment, el treballador va sol·licitar al FOGASA l’import que encara quedava pendent de cobrar. El seu argument era senzill. Com que encara existia un deute, entenia que el Fons havia d’assumir aquesta diferència.
Tot i això, el FOGASA va rebutjar la sol·licitud perquè la quantitat que ja havia abonat l’empresa superava el límit màxim que legalment li hauria correspost garantir.
Atenció. El FOGASA calcula la seva responsabilitat aplicant els seus propis límits legals, no sobre la indemnització total reconeguda a la sentència.
El criteri del Tribunal Suprem
El TS confirma l?actuació del FOGASA. Segons la sentència, la indemnització constitueix un únic deute i el Fons respon únicament de manera subsidiària. Això vol dir que qualsevol quantitat que l’empresari hagi pagat redueix la responsabilitat que, si escau, podria assumir posteriorment el FOGASA.
En altres paraules, si l’empresa ja ha abonat una quantitat igual o superior al màxim que garanteix el Fons, aquest no haurà de fer cap pagament addicional, encara que el treballador segueixi tenint quantitats pendents davant de l’empresa.
El TS afegeix que aquest criteri s’ha d’aplicar no només quan l’empresa està en concurs de creditors, sinó també quan simplement ha estat declarada insolvent.
Atenció. El treballador manté el dret a reclamar la resta de la indemnització a l’empresari, però no pot exigir al FOGASA quantitats superiors al límit de la garantia legal.
Exemple
Una treballadora obté judicialment una indemnització de 60.000 euros per l’extinció del contracte.
Abans que l’empresa sigui declarada insolvent aconsegueix cobrar 28.000 euros.
Posteriorment sol·licita la intervenció del FOGASA.
Suposem que, aplicant els límits legals, el màxim que el Fons hauria de garantir és de 25.000 euros.
Tot i que encara queden 32.000 euros pendents de cobrar, el FOGASA no abonarà cap quantitat, perquè l?empresa ja va pagar 28.000 euros, és a dir, una xifra superior al màxim legal garantit per l?organisme.
En conseqüència:
- Indemnització reconeguda judicialment: 60.000 €
- Quantitat abonada per l’empresa: 28.000 €
- Límit màxim de garantia del FOGASA: 25.000 €
- Prestació del FOGASA: 0 €
La treballadora conservarà el dret a reclamar els 32.000 euros restants a l’empresa si en el futur apareixen béns o en millora la situació patrimonial, però el Fons no assumirà aquest import.
Moltes vegades l’import pendent de la indemnització és superior al límit del FOGASA, però això no vol dir que el Fons tingui obligació d’abonar-lo.
Fins ara hi havia resolucions judicials que mantenien posicions diferents sobre aquesta qüestió. Amb aquesta sentència, el TS fixa doctrina i confirma que els pagaments efectuats per l’empresa redueixen la responsabilitat del FOGASA també en els supòsits d’insolvència en què no hi ha concurs de creditors.
Això no obstant, la resolució incorpora un vot particular de diversos magistrats, que consideren que la llei distingeix clarament entre els supòsits de concurs i els d’insolvència ordinària i que aquesta diferència impediria aplicar automàticament el mateix criteri en tots dos casos.
Quan una empresa entra en una situació d’insolvència i hi ha indemnitzacions pendents, és aconsellable analitzar cada cas abans de presentar una reclamació al FOGASA. No n’hi ha prou de comprovar quant queda pendent de cobrar. També és imprescindible revisar quant ha abonat prèviament l’empresa i quin és el límit màxim de garantia que cal aplicar.
Un estudi previ evita generar expectatives que, després d’aquesta nova doctrina del Tribunal Suprem, poden no arribar a materialitzar-se.
Per qualsevol dubte o aclariment, contacta amb el nostre despatx professional.
