El Tribunal Suprem aclareix un dels dubtes més incòmodes de la feina a distància: es pot trucar al mòbil personal d’un empleat en cas d’urgència? Quan el temps apressa i el treballador està fora de l’oficina, l’empresa pot utilitzar el seu número personal per localitzar-lo?
La recent sentència del Tribunal Suprem (Sala Social, STS núm. 257/2024, de 20 de febrer) introdueix un matís necessari en la interpretació del dret a la desconnexió digital dels treballadors, especialment en contextos de treball a distància.
La controvèrsia va sorgir quan una empresa va ser sancionada per contactar amb el mòbil personal d’una treballadora durant la jornada laboral en modalitat de teletreball, en haver declarat una situació d’urgència imminent vinculada a la seva àrea de responsabilitat. La treballadora no va contestar. L’empresa, posteriorment, va considerar aquesta omissió una infracció.
Allò que estava en joc no era únicament el contingut del conveni col·lectiu o la interpretació literal del dret a desconnectar, sinó l’equilibri entre els drets del treballador i les necessitats organitzatives en contextos no presencials.
Què ha dit exactament el Tribunal Suprem?
El Suprem considera que:
- En casos excepcionals d’urgència justificada, l’empresa pot adreçar-se al número personal del treballador –sempre que aquest canal hagi estat utilitzat prèviament de forma consentida, encara que fos de manera tàcita–.
- No es vulnera automàticament el dret a la desconnexió digital pel simple fet de fer un intent de contacte, si aquest es produeix dins de l’horari laboral i davant d’una necessitat organitzativa imprevista.
- La manca de resposta del treballador pot, en certes circumstàncies, donar lloc a conseqüències disciplinàries, si la seva disponibilitat en horari laboral és exigible i el canal de contacte ha estat consensuat raonablement.
El Tribunal subratlla que el que és rellevant no és tant el mitjà (el mòbil personal), sinó el caràcter excepcional del contacte, l’horari en què es produeix i la raonabilitat de l’actuació empresarial.
Recordeu….
No es pot fer servir el mòbil personal del treballador com a canal ordinari de contacte si no hi ha consentiment exprés o tàcit. És important deixar constància dels canals de comunicació vàlids, especialment en les modalitats de treball a distància.
Aquesta sentència no habilita un accés permanent al treballador en qualsevol moment. El dret a la desconnexió continua vigent, però es matisa en funció de les circumstàncies i de la gravetat de la situació.
Si a la seva organització es preveuen situacions urgents que requereixin actuació immediata, és recomanable pactar protocols clars i canals de contacte acceptats mútuament amb els empleats.
L’empresa sempre haurà de justificar el caràcter “urgent i necessari” del contacte. No n’hi haurà prou d’invocar-lo genèricament.
En definitiva, la sentència del Tribunal Suprem (TS) no deroga el dret a la desconnexió digital, però sí que aclareix que aquest no és absolut. En determinats contextos, com el treball remot, i davant de situacions d’urgència real, el contacte puntual al mòbil personal no constitueix una infracció si s’ha emprat amb moderació i dins de l’horari laboral.
Us recomanem revisar els protocols de contacte establerts amb la vostra plantilla, especialment si part de l’equip treballa a distància o en modalitat híbrida. Estar preparats evitarà malentesos i sancions.
El nostre equip està a la vostra disposició per ajudar-vos a implementar aquestes recomanacions en els vostres contractes, polítiques internes i convenis de teletreball.
Poseu-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que pugueu tenir sobre això.
