D’acord amb el Reial decret 254/2025, d’1 d’abril, es prorroga l’entrada en vigor d’aquesta nova obligació fins a l’1 de gener del 2026 per als subjectes passius de l’impost sobre societats i fins a l’1 de juliol del 2026 per a la resta dels obligats.
L’Ordre ministerial 1177/2024 regulava l’entrada en vigor per al juliol del 2025.
L’administració tributària ha fet clic en el botó de pausa.
Mitjançant el Reial decret 254/2025, d’1 d’abril (publicat al BOE del 2 d’abril), es formalitza una pròrroga esperada: els contribuents disposaran de més temps per complir les obligacions tècniques que imposa el Reglament Veri*Factu.
Aquesta norma, recordem-ho, afecta els sistemes informàtics utilitzats en els processos de facturació, exigint la seva traçabilitat, inalterabilitat i alineació amb estàndards definits per Hisenda.
En termes pràctics, els nous terminis són els següents:
- Contribuents de l’impost sobre societats: han de tenir els seus sistemes adaptats abans de l’1 de gener de 2026, en lloc de l’anterior 1 de juliol de 2025.
- Resta d’obligats tributaris (autònoms, entitats en règim d’atribució de rendes, contribuents de l’IRNR amb establiment permanent): la data límit serà l’1 de juliol de 2026.
Aquest calendari revisat atén una realitat indiscutible: la publicació tardana de l’Ordre HAC/1177/2024 (17 d’octubre), que detalla les especificacions tècniques de compliment obligat, ha condicionat els terminis raonables d’adaptació tecnològica.
Cal assenyalar, a més, que els productors i comercialitzadors de programari disposaran de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre esmentada per oferir solucions informàtiques plenament compatibles amb els nous requisits. Això trasllada l’horitzó de compliment al 29 de juliol del 2025, no a l’1 de juliol com inicialment es va establir.
Qui en queda fora?
El text introdueix una precisió rellevant: aquells contribuents integrats al Subministrament Immediat d’Informació (SII) continuen exempts d’aplicar el Reglament Veri*Factu quan les factures siguin expedides materialment pel destinatari o per un tercer en virtut de normes de compliment obligat. Aquesta exoneració respon a una lògica jurídica i tècnica: la traçabilitat de les operacions ja queda garantida per la mecànica del SII.
Revisió normativa: articles 4 i 6
El Reial decret també modifica l’àmbit objectiu del reglament (article 4), delimitant amb més precisió els casos exclosos i eliminant apartats que havien quedat redundants. Així mateix, l’article 6 es reescriu per emfatitzar que la responsabilitat de l’obligat tributari sobre la veracitat i el compliment de les obligacions facturadores no es dissipa, encara que la factura sigui emesa materialment per un altre subjecte.
Contacti amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir sobre això.
