{"id":6384,"date":"2026-01-19T13:06:30","date_gmt":"2026-01-19T12:06:30","guid":{"rendered":"https:\/\/gemap.es\/?p=6384"},"modified":"2026-01-19T13:06:31","modified_gmt":"2026-01-19T12:06:31","slug":"ladaptacio-de-jornada-no-es-denega-sense-mes-ni-mes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gemap.es\/ca\/ladaptacio-de-jornada-no-es-denega-sense-mes-ni-mes\/","title":{"rendered":"L’adaptaci\u00f3 de jornada no es \u201cdenega\u201d sense m\u00e9s ni m\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n

Hi ha decisions que no fallen pel \u201cqu\u00e8\u201d, sin\u00f3 pel \u201ccom\u201d.<\/p>\n\n\n\n

I en conciliaci\u00f3, el Tribunal Suprem acaba de recordar-ho amb for\u00e7a contund\u00e8ncia: Si una treballador\/a demana adaptar la seva jornada per conciliaci\u00f3, l’empresa pot no estar-hi d’acord, per\u00f2 ja no pot despatxar-ho amb una negativa directa sense m\u00e9s recorregut.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En mat\u00e8ria de conciliaci\u00f3 laboral, moltes vegades el problema no \u00e9s que una empresa digui “no”, sin\u00f3 en com arriba a aquest “no”.<\/p>\n\n\n\n

El Tribunal Suprem (TS) ha recordat una cosa molt pr\u00e0ctica: quan una persona demana adaptar la seva jornada per necessitats familiars, l’empresa no es pot limitar a denegar i girar full. Abans heu d’obrir un espai de negociaci\u00f3 real, encara que sigui breu, per intentar encaixar la petici\u00f3 o plantejar alternatives.<\/p>\n\n\n\n

I per qu\u00e8 aix\u00f2 importa tant? Perqu\u00e8 si aquest pas s’omet, el conflicte ja no es discuteix en igualtat de condicions: el procediment es converteix en el centre de l’assumpte i el jutge pot inclinar la balan\u00e7a a favor de la persona treballadora.<\/p>\n\n\n\n

La Sent\u00e8ncia 825\/2025 del TS \u00e9s un bon exemple d’aquesta idea: no s’est\u00e0 dient que tot s’hagi de concedir sempre, sin\u00f3 que saltar-se la negociaci\u00f3 pot sortir car, fins i tot quan l’organitzaci\u00f3 cregui que t\u00e9 raons.<\/p>\n\n\n\n

La sent\u00e8ncia aborda un escenari molt com\u00fa: una persona treballadora sol\u00b7licita una adaptaci\u00f3 de jornada per conciliaci\u00f3 a l’empara de l’art. 34.8 de lEstatut dels Treballadors (ET, redacci\u00f3 introdu\u00efda pel RDL 6\/2019) i lempresa respon denegant, sense obrir el tr\u00e0mit de negociaci\u00f3 individual que preveu la norma quan no hi ha regulaci\u00f3 espec\u00edfica en conveni.<\/p>\n\n\n\n

El Suprem ve a dir, sense embuts: aquest tr\u00e0mit de negociaci\u00f3 no \u00e9s decoratiu. \u00c9s una pe\u00e7a essencial del dret; si l’empresa s’ho salta, el plet es juga costa amunt.<\/p>\n\n\n\n

La idea clau que fixa doctrina<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El nucli del criteri \u00e9s aquest: si l’empresa no obre el proc\u00e9s negociador, la sent\u00e8ncia ha d’estimar la sol\u00b7licitud en els termes demanats per la persona treballadora, llevat que el jutjat vegi que all\u00f2 sol\u00b7licitat \u00e9s manifestament irraonable o desproporcionat.<\/p>\n\n\n\n

Dit en llenguatge pla: si no hi ha negociaci\u00f3, el jutge tendeix a “reparar” el dret concedint el que s’ha demanat, llevat que sigui un disbarat evident.<\/p>\n\n\n\n

Atenci\u00f3.<\/strong> No n’hi ha prou de denegar “amb raons” si abans no s’ha passat per la negociaci\u00f3 real. La motivaci\u00f3, per si sola, pot arribar tard.
<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 s’ent\u00e9n per \u201cnegociar\u201d de deb\u00f2?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Negociar aqu\u00ed no \u00e9s un correu de dues l\u00ednies ni una conversa de passad\u00eds. El Suprem el tracta com una negociaci\u00f3 aut\u00e8ntica, amb intercanvi de posicions i cerca de puntes: propostes, contrapropostes, alternatives raonables, i tot aix\u00f2 dins del marc temporal legal.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 deixa caure una cosa important: si l’empresa accepta d’entrada perfecte; aqu\u00ed la negociaci\u00f3 “es consumeix” perqu\u00e8 ja hi ha acord. Per\u00f2 si negar\u00e0 o proposar\u00e0 una altra cosa, ha d’existir aquest proc\u00e9s previ.<\/p>\n\n\n\n

Atenci\u00f3. <\/strong>Si l’empresa diu “s\u00ed que hi va haver reunions”, per\u00f2 no ho pot acreditar amb m\u00ednims (actes, correus, propostes), a sala aix\u00f2 sol quedar en res.
<\/p>\n\n\n\n

L’excepci\u00f3 que pot salvar una denegaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La sent\u00e8ncia no converteix l’adaptaci\u00f3 en un \u201cdret autom\u00e0tic\u201d sempre. La porta que queda oberta \u00e9s clara: el jutge pot no concedir-ho si all\u00f2 demanat resulta manifestament (atenci\u00f3 a la paraula) irraonable o desproporcionat.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 col\u00b7loca el llist\u00f3 alt: no val que “compliqui”, “incomodi” o “no agradi”. Hi ha d’haver una manca de proporci\u00f3 evident, o un impacte organitzatiu molt dif\u00edcil de sostenir\u2026 i, tot i aix\u00ed, el m\u00e9s assenyat \u00e9s haver negociat i haver intentat alternatives abans.<\/p>\n\n\n\n

L’empresa sol perdre credibilitat quan la primera reacci\u00f3 \u00e9s el “no” i l’alternativa apareix nom\u00e9s quan ja hi ha demanda.<\/p>\n\n\n\n

Connexi\u00f3 amb la redacci\u00f3 actual de lart. 34.8 ET<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tot i que el cas s’analitza amb la redacci\u00f3 aplicable del RDL 6\/2019, cal no oblidar que l’art. 34.8 s’ha continuat movent, i avui la norma refor\u00e7a la idea de rapidesa i resposta motivada en terminis m\u00e9s curts (a la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 ha emp\u00e8s moltes empreses a formalitzar millor el proc\u00e9s).<\/p>\n\n\n\n

Traducci\u00f3 pr\u00e0ctica: si ja era perill\u00f3s improvisar, ara ho \u00e9s m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Atenci\u00f3.<\/strong> No tenir un \u201ccircuit intern\u201d (RR. HH., comandament, legal, terminis, documentaci\u00f3) converteix cada sol\u00b7licitud en una urg\u00e8ncia mal gestionada.
<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 implica per a empreses i Recursos Humans?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per evitar que un conflicte es decideixi per un “pas om\u00e8s”, conv\u00e9 actuar amb m\u00e8tode:<\/p>\n\n\n\n