La imputaci\u00f3 de rendes a l’IRPF, dissenyada per reflectir una capacitat econ\u00f2mica presumpta, trontolla quan el presumpte xoca amb all\u00f2 impossible: quan un habitatge no est\u00e0 ni buit, ni llogat, ni disponible, sin\u00f3 okupat.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 hem de saber sobre aix\u00f2 per aplicar a la declaraci\u00f3 de la renda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n A nivell tributari, poques ficcions tenen tant arrelament com la de la imputaci\u00f3 de rendes immobili\u00e0ries. La Llei de l’IRPF presumeix que un immoble urb\u00e0 no afecte una activitat econ\u00f2mica, ni arrendat, ni utilitzat com a resid\u00e8ncia habitual, genera una renda impl\u00edcita. Aquesta presumpci\u00f3, que es tradueix en un ingr\u00e9s computable del 2% (o de l’1,1% a determinats municipis amb revisi\u00f3 cadastral recent), descansa sobre una premissa aparentment inofensiva: la disponibilitat del b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, la realitat social, amb les seves friccions i desajustos, no sempre encaixa en els motlles fiscals. Un exemple cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent el trobem als immobles ocupats de forma il\u00b7legal. En aquests casos, la Hisenda P\u00fablica no pot aplicar l’automatisme d’imputar una renda que, en rigor, el titular no pot ni obtenir ni gaudir.<\/p>\n\n\n\n Quin \u00e9s el criteri d’Hisenda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT), en successives consultes vinculants (entre d’altres, V1197-20, V0514-23 o V1308-21), ha establert una interpretaci\u00f3 coherent amb aquesta excepcionalitat. Segons aquest criteri, quan un immoble urb\u00e0 ha estat ocupat de forma il\u00b7leg\u00edtima, i el propietari ha iniciat un procediment judicial per recuperar-lo, ja no \u00e9s procedent aplicar la imputaci\u00f3 de renda immobili\u00e0ria prevista a l’article 85.1 de la Llei de l’IRPF.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s a dir, a partir del moment en qu\u00e8 s’acredita la interposici\u00f3 de la demanda de desallotjament (no cal esperar-ne la resoluci\u00f3), l’immoble s’ha de considerar fora de l’abast d’aquesta presumpci\u00f3 legal. La justificaci\u00f3 \u00e9s clara: no hi ha disponibilitat material ni jur\u00eddica sobre el b\u00e9, i amb aix\u00f2 desapareix la base que justifica la imputaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n I si, despr\u00e9s de recuperar la possessi\u00f3, l’immoble requereix obres per tornar a ser habitable?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La resposta tamb\u00e9 ha estat abordada per la doctrina administrativa: si, un cop finalitzat el proc\u00e9s judicial, l’immoble necessita reformes estructurals per tornar a ser utilitzable, tampoc no \u00e9s procedent la imputaci\u00f3 de renda durant aquest per\u00edode, sempre que es pugui acreditar raonablement aquesta circumst\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 ha d’aportar el contribuent per donar suport a la situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ser\u00e0 essencial comptar amb documentaci\u00f3 que provi de forma fefaent lexist\u00e8ncia del procediment judicial de desnonament o la impossibilitat d\u00fas. Sent\u00e8ncies, interlocut\u00f2ries, dilig\u00e8ncies d’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit o qualsevol altre mitj\u00e0 de prova v\u00e0lid en dret serviran per acreditar l’essencial: que el b\u00e9 ha deixat d’estar a l’esfera d’\u00fas del contribuent.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, els articles 105 i 106 de la Llei General Tribut\u00e0ria avalen l’\u00fas de proves diverses, la valoraci\u00f3 concreta de les quals correspondr\u00e0, en \u00faltima inst\u00e0ncia, als \u00f2rgans de gesti\u00f3 o inspecci\u00f3 de l’AEAT.<\/p>\n\n\n\n