Una sentència recent de l’Audiència Nacional aclareix que les empreses no estan obligades a lliurar còpies del registre horari a la representació legal dels treballadors, llevat que hi hagi un acord col·lectiu que així ho determini.
Recentment l’Audiència Nacional ha dictat una sentència rellevant (SAN 28/2025) que aclareix un aspecte clau en la gestió laboral de les empreses: l’obligació de portar un registre de jornada no implica el deure de lliurar còpies físiques o electròniques del registre als representants legals dels treballadors (RLT).
Aquesta resolució respon a una demanda presentada per un sindicat contra una empresa on se sol·licitava el dret a rebre còpies dels registres de jornada, així com l’accés immediat i sense cita prèvia. L’Audiència ha desestimat aquesta pretensió i ha reforçat la idea que l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors (ET) garanteix l’accés al registre, però no el lliurament material ni en format físic ni electrònic.
Què diu la normativa?
L’article 34.9 de l’ET estableix que l’empresa ha de conservar els registres durant quatre anys i posar-los a la disposició de les persones treballadores, els seus representants legals i la Inspecció de Treball. No s’estableix en cap moment que s’hagi de facilitar una còpia física o digital.
Què afegeix la sentència?
La SAN 28/2025 interpreta el precepte legal en línia amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i el TJUE:
- No hi ha obligació legal de lliurar còpies a la RLT, excepte pacte o acord que així ho prevegi.
- El que és exigit és que el sistema de registre sigui objectiu, fiable i accessible, no necessàriament immediat.
- L’accés es pot organitzar amb una periodicitat regular (trimestral o anual) i amb cita prèvia, sempre que no s’impedeixi la verificació del temps treballat.
- La representació sindical pot consultar registres en els termes pactats col·lectivament, però no exigir-ne còpies fora d’aquests límits.
Què ha de fer l’empresa?
- Mantenir un sistema de registre de jornada clar, fiable i verificable.
- Facilitar l’accés als representants en els terminis i condicions previstes als convenis col·lectius o acords interns.
- Evitar restriccions injustificades però sense haver de proporcionar còpies si no s’ha pactat expressament.
- Conservar els registres pel termini legal de quatre anys i tenir-los disponibles per a la Inspecció de Treball.
Aquesta sentència proporciona seguretat jurídica a les empreses en matèria de registre horari i posa en valor el contingut dels acords col·lectius com a font vàlida per organitzar la disponibilitat del registre.
Per a qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb el nostre despatx professional.
