Durant anys moltes transmissions d’empresa familiar s’han frustrat per un detall formal: que l’empleat a jornada completa no estigués contractat exactament per la societat arrendadora.
El Tribunal Suprem acaba de matisar aquesta rigidesa. Quan una societat arrendadora forma part d’un grup empresarial real i operatiu, l’anàlisi fiscal no es pot fer com si estigués aïllada.
El Tribunal Suprem (TS), en la sentència núm. 186/2026, de 19 de febrer, ha introduït un matís molt rellevant en matèria d’empresa familiar i reducció del 95% a l’impost sobre successions i donacions (ISD).
La qüestió semblava tècnica. En realitat, afecta directament moltes estructures familiars que combinen societats operatives i societats patrimonials dins un mateix grup.
I, com sol passar, el problema no era a l’activitat… sinó com s’interpretava.
El conflicte habitual a les donacions de participacions
Quan es transmeten participacions socials amb la reducció del 95% de l’article 20.6 de la Llei de l’ISD (LISD), és imprescindible que aquestes participacions estiguin exemptes a l’impost sobre el patrimoni (art. 4.Vuit de la Llei de l’impost sobre patrimoni, “LIP”).
En el cas de societats dedicades a l’arrendament d’immobles, l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF (LIRPF) exigeix –per considerar que hi ha activitat econòmica– comptar amb una persona empleada amb contracte laboral i jornada completa.
Fins aquí, res de nou.
El problema sorgia quan:
La societat arrendadora no tenia contractat directament aquest treballador.
Però el grup empresarial sí que disposava de mitjans humans centralitzats.
I l’activitat estava realment integrada dins una estructura productiva conjunta.
L’Administració sostenia una interpretació estricta, i consistia que si l’empleat no és a la nòmina de la societat arrendadora, no hi ha activitat econòmica. I si no hi ha activitat econòmica, se’n redueix l’exempció. I si se’n redueix l’exempció, es perd part de la reducció del 95%.
Una cadena de conseqüències que podia suposar milers d?euros.
Atenció. No n’hi ha prou de pertànyer formalment a un grup. La clau és acreditar una integració funcional real de mitjans personals i materials.
Què diu el Tribunal Suprem?
El cas examinat no era un simple arrendament passiu. La societat arrendadora formava part d’un grup empresarial on:
Altres entitats aportaven tècnics, personal especialitzat i mitjans materials.
L´explotació de finques rústiques es coordinava amb altres prestacions del grup.
Hi havia una ordenació conjunta de recursos.
És a dir, no era una societat aïllada que lloga immobles sense estructura. Feia marxada d’un engranatge econòmic més ampli.
El Tribunal conclou que allò veritablement rellevant no és la titularitat formal del contracte laboral, sinó l’existència real d’activitat econòmica. Quan l’ordenació de mitjans es fa a nivell de grup i hi ha una integració econòmica efectiva, el requisit del treballador es pot entendre complert, encara que el contracte estigui en una altra societat del grup.
Atenció. Si lactivitat arrendadora és merament passiva i no està integrada en una estructura econòmica més àmplia, el requisit haurà de complir-se individualment.
Què canvia d’ara endavant?
El TS fixa doctrina clara, en establir que si la societat arrendadora pertany a un grup amb activitat econòmica real, i l’ordenació de mitjans personals i materials es realitza efectivament a nivell de grup, i hi ha integració funcional autèntica, aleshores el requisit de l’empleat a jornada completa es considera complert.
Però introdueix un matís important: No val una pertinença formal. Hi ha d’haver unitat econòmica real. La societat arrendadora ha de servir a l’activitat del grup, no limitar-se a fer servir els seus recursos.
Aquest punt és essencial.
Atenció. La prova documental i organitzativa serà determinant: contractes, funcions reals, coordinació operativa, dependència funcional… tot ha d’estar ben estructurat.
Impacte pràctic a l’empresa familiar
La conseqüència és directa:
Les participacions es poden considerar íntegrament afectes.
No és procedent aplicar la regla de proporcionalitat.
Es manté la reducció del 95% a l’ISD.
En el cas concret, la liquidació girada per lAdministració va ser anul·lada. Més enllà del cas particular, la sentència introdueix un enfocament menys formalista i més coherent amb la realitat empresarial de molts grups familiars.
I això obre una oportunitat. Perquè moltes estructures que al seu dia van ser qüestionades ara es poden revisar sota aquesta nova doctrina.
Atenció. Cada cas exigeix anàlisi individual. La jurisprudència no converteix automàticament totes les estructures en vàlides. La clau és com estigui dissenyada i documentada l’organització.
