El Tribunal Suprem rebutja la consideració del desplaçament al primer i darrer client com a temps de treball

Desplazamiento laboral entre casa y el trabajo

La recent Sentència del Tribunal Suprem de 27 de novembre de 2024 aclareix un dels debats més recurrents en l’àmbit laboral: el temps de desplaçament des del domicili del treballador al primer client, i de tornada al final de la jornada, constitueix temps de treball efectiu a efectes retributius?

La resposta és negativa, segons la sentència del Tribunal Suprem, i aquesta decisió té implicacions directes per a empreses i treballadors.

Aquesta decisió de la Sala Social del Tribunal Suprem anul·la la decisió prèvia de l’Audiència Nacional, que havia reconegut aquests desplaçaments com a temps de treball per als empleats de TK Elevadores SLU.

El Suprem estableix que aquest tipus de trasllats no compleix els requisits definits a l’article 34.5 de l’Estatut dels Treballadors, que determina que el temps de treball efectiu implica:

Permanència al lloc de treball.
Disposició a l’empresari durant aquest temps.
Realització dactivitat laboral durant el període considerat.
A més, la decisió s’alinea amb el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons el qual, llevat de circumstàncies excepcionals, aquests desplaçaments no formen part del temps de treball a efectes de remuneració.

Implicacions pràctiques per a les empreses
Revisió de polítiques internes: Les empreses poden confirmar que el temps de desplaçament no és remunerat, llevat que hi hagi acords específics o excepcions derivades de les característiques particulars del lloc.
Gestió de conflictes: Aquest pronunciament ofereix claredat jurídica per resoldre reclamacions relacionades amb la consideració del temps de desplaçament.
Uniformitat en la interpretació: Les empreses amb centres distribuïts a nivell nacional poden aplicar aquesta doctrina com a criteri uniforme, reduint la disparitat en el tractament dels treballadors.
Aspectes clau per als treballadors
Aquest pronunciament no afecta situacions específiques en què el desplaçament forma part inherent de lactivitat laboral, com en els casos de serveis prestats en localitzacions remotes o sense un centre de treball fix.
És fonamental que els treballadors coneguin les polítiques de l’empresa respecte a aquests temps i els convenis aplicables.
Atenció. La sentència del Tribunal Suprem reafirma que els desplaçaments cap al primer client i des del darrer no constitueixen temps de treball efectiu, llevat de circumstàncies excepcionals. Aquesta decisió aclareix una qüestió controvertida i reforça la importància davaluar cada cas sota el marc legal vigent.

Davant de qualsevol dubte o reclamació laboral, recomanem revisar els convenis aplicables i, si cal, sol·licitar assessorament professional. Podeu contactar amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que pugueu tenir sobre això.

A l'article

Articles relacionats