Que l’INSS comuniqui l’alta a l’empresa, per exemple mitjançant el sistema RED, no equival a notificar-la a la persona treballadora. L’eficàcia de l’alta davant d’ella depèn de la seva pròpia notificació, i sense les absències difícilment es poden qualificar d’injustificades.
És relativament freqüent que, després de l’alta mèdica emesa per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), la persona treballadora no s’hi incorpori i l’empresa estigui davant d’una situació d’incertesa. No sempre és clar si l’alta ha estat notificada, si produeix ia efectes, si les absències es poden qualificar com a injustificades o si cal requerir prèviament la reincorporació abans de sancionar.
La resposta exigeix distingir entre la notificació de l’alta al treballador, la comunicació que pugui rebre l’empresa per altres vies i la conducta posterior d’ambdues parts.
Atenció. Abans d’iniciar qualsevol actuació disciplinària, convé confirmar documentalment la data d’efectes de l’alta i la manera com va ser notificada a la persona treballadora.
Eficàcia de l’alta mèdica i notificació
La incapacitat temporal (IT) suspèn el contracte de treball i exonera les parts de les obligacions de treballar i de remunerar el treball. L’alta mèdica posa fi a aquesta situació i reactiva el deure de prestar serveis des de la data en què produeix efectes.
Aquests efectes estan condicionats a la notificació. D’acord amb la legislació comuna de procediment administratiu, aplicable en matèria de Seguretat Social, l’eficàcia d’un acte queda demorada quan està supeditada a la notificació. En conseqüència, la data d’emissió de l’alta no és suficient, per si sola, per atribuir al treballador una absència injustificada.
Atenció. La recepció per l’empresa de la comunicació de l’alta, per exemple mitjançant el sistema RED, no equival a la notificació legal al treballador. Es tracta d’actes amb destinataris i efectes diferents, i l’empresa no substitueix l’INSS en el deure de notificar-ho.
La notificació edictal com a via subsidiària
La Llei General de la Seguretat Social (LGSS) permet que els actes que no hagin pogut notificar-se a la seu electrònica ni al domicili de l’interessat es comuniquin mitjançant anunci al BOE. No és una modalitat de lliure elecció, sinó una via subsidiària que pressuposa el fracàs de les formes anteriors.
Per això, la validesa de l’edicte exigeix revisar la correcció dels intents previs, com ara el domicili utilitzat, el resultat de l’enviament postal, la posada a disposició electrònica i la constància documental de tot això. Si l’Administració va acudir prematurament a l’anunci o va fer servir un domicili incorrecte, l’eficàcia de l’alta pot quedar qüestionada i, amb això, la culpabilitat de les absències.
Atenció. Quan la persona treballadora al·legui desconeixement de l’alta, la clau no és el seu coneixement material efectiu, sinó si l’Administració va esgotar correctament les vies de notificació previs a la publicació edictal.
Un exemple recent: la STSJ de Canàries 545/2025
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries núm. 545/2025, de 9 de juliol, il·lustra aquests criteris. La treballadora es trobava en incapacitat temporal des de desembre de 2021 i l’INSS va emetre l’alta el gener de 2023. La notificació postal va ser tornada per desconeguda i l’electrònica va caducar sense ser consultada, per la qual cosa l’alta es va publicar al BOE el 16 de febrer de 2023. Entre el 17 de febrer i el 20 reincorporar-se ni impugnar l’alta. L?empresa la va acomiadar per absències injustificades.
El tribunal va confirmar la procedència de l?acomiadament. Va considerar acreditats els intents previs de notificació, va reconèixer plena eficàcia a l’edicte i va concloure que l’obligació de reincorporar-se va néixer automàticament, sense necessitat d’un requeriment empresarial previ.
Atenció. La sentència no autoritza a acomiadar sense comprovacions. La conclusió descansa en una notificació edictal vàlida, absències prolongades, manca d’impugnació i absència de prova sobre una incapacitat persistent. Variacions en qualsevol daquests elements poden conduir a una altra valoració.
Impugnació de l’alta i la conducta de la persona treballadora
La impugnació de l’alta no en suspèn automàticament l’eficàcia, llevat que una norma especial ho disposi. Com a regla general, la persona treballadora s’ha de reincorporar o, si considera que persisteix la impossibilitat mèdica, desplegar una conducta activa i diligent. Això implica informar l’empresa de la impugnació, manifestar la voluntat de conservar l’enllaç i aportar elements mèdics contrastables. No n’hi ha prou amb la mera discrepància amb l’alta.
El Tribunal Suprem ha considerat sancionables les absències posteriors a un alta de lINSS que no ha estat suspesa per la reclamació formulada.
Atenció. Si la persona treballadora comunica una impugnació o aporta documentació mèdica, l’empresa ho ha de valorar abans de sancionar, ja que pot incidir en la culpabilitat de la conducta.
És necessari un requeriment previ de reincorporació?
La sentència analitzada rebutja que l’empresa hagi d’emetre una ordre addicional per activar un deure derivat de la llei i del contracte. L’absència de burofax, trucada o requeriment no converteix per si sola les faltes en justificades ni determina la improcedència de l’acomiadament.
Això no obstant, el requeriment és recomanable com a cautela probatòria, ja que permet acreditar la bona fe de l’empresa, precisar la data de reingrés i valorar la culpabilitat abans d’imposar la sanció màxima. Pot ser especialment aconsellable davant de circumstàncies singulars com canvis de centre o torn, dubtes sobre la recepció de l’alta, vacances autoritzades, adaptacions del lloc o una nova baixa mèdica.
Gravetat de les absències i càrrega de la prova
L’Estatut dels Treballadors (ET) exigeix que l’incompliment sigui greu i culpable i tipifica com a causa d’acomiadament les faltes repetides i injustificades d’assistència a la feina. La notificació vàlida de l’alta elimina la justificació de l’absència, però la procedència de l’acomiadament requereix ponderar la durada de les faltes, la conducta informativa de la persona treballadora i la inexistència d’errades administratives.
Correspon a l’empresa provar l’existència de l’alta, l’eficàcia, les dates d’absència i l’encaix disciplinari. La persona treballadora pot oposar defectes de notificació, impossibilitat mèdica subsistent, impugnació amb efecte suspensiu o error excusable.
Atenció. La carta d’acomiadament ha de descriure amb precisió els fets imputats i les dates d’incompareixença, i cal revisar el règim disciplinari del conveni col·lectiu aplicable.
Actuacions recomanades
Per a l’empresa, abans de sancionar:
- Verificar la resolució d’alta, la data d’efectes i la manera com va ser notificada.
- Comprovar si hi ha impugnació amb efecte suspensiu.
- Revisar el règim disciplinari del conveni col·lectiu.
- Documentar de forma individualitzada les dates i els torns d’incompareixença.
- Valorar comunicacions prèvies o justificants mèdics aportats.
- Redactar la carta d’acomiadament amb detall dels fets.
Per a la persona treballadora:
- Mantenir actualitzades les dades de contacte i consultar periòdicament la seu electrònica.
- Actuar amb diligència davant de la interrupció de la prestació econòmica.
- Comunicar immediatament a lempresa qualsevol impugnació o impossibilitat mèdica acreditada.
Una notificació edictal vàlida de l’alta mèdica pot permetre qualificar com a procedent l’acomiadament per absències posteriors, sense necessitat de requeriment previ, sempre que l’alta sigui executiva i les faltes siguin repetides, continuades i injustificades. Si s’acrediten defectes a la notificació, una incapacitat persistent degudament comunicada o altres circumstàncies que excloguin la culpabilitat, la conclusió pot ser diferent.
Cada cas exigeix una anàlisi individualitzada de la seqüència de notificacions i de la conducta de les parts. Per aquest motiu, si tinguessis dubtes sobre això, consulta amb el nostre equip assessor.
