L’Executiu Nacional ha atorgat una nova extensió al termini d’entrada en vigència de VeriFactu, el marc regulador que estableix les pautes operatives per als sistemes informàtics de facturació.
Aquesta esmena reglamentària concedeix als professionals i societats un any extra per acomodar les seves eines comptables a la legislació, permetent organitzar els seus procediments de facturació amb més calma.
A continuació, a GEMAP analitzem els punts essencials d’aquesta moratòria, les motivacions subjacents i les implicacions que tenen per a pimes, treballadors autònoms i entitats mercantils.
Què significa VeriFactu i la seva finalitat
VeriFactu és l’esquema normatiu introduït a través del Reial Decret 1007/2. Aquest esquema exigeix que cada comprovant fiscal que emeti sigui registrat de forma segura, inesborrable i traçable mitjançant un distintiu QR i una “inscripció d’alta de facturació” comunicada a l’Agència Tributària en el precís instant de la seva emissió. El seu propòsit principal és incrementar la claredat fiscal i assegurar que totes les operacions registrades a través d’un Sistema Informàtic de Facturació (SIF) comptin amb una traçabilitat correcta.
Aquest registre s’ha de mantenir accessible per a l’Administració, ja sigui mitjançant l’enviament directe de la informació o bé conservant-la sota rigorosos protocols de seguretat.
Aquesta disposició afecta tothom que utilitzi programari per facturar, des de solucions específiques fins a programes adaptats de fulls de càlcul com Excel. Tot i això, s’exceptuen els que facturen amb processadors de text com Microsoft Word, els que fan facturació a mà, els acollits al Subministrament Immediat d’Informació (SII) i els contribuents de les comunitats forals (País Basc i Navarra).
Dates d’aplicació revisades
El Reial decret llei, aprovat pel Consell de Ministres i publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 3 de desembre, estén els termes prevists inicialment per un període d’un any. D’aquesta manera, l’obligatorietat de VeriFactu s’instaura de la manera següent:
● 1 de gener del 2027: Aplicable a companyies que tributen a través de l’Impost sobre Societats.
● 1 de juliol de 2027: Aplicable a professionals autònoms i altres empreses que utilitzin programes informàtics de facturació.
Aquest retard l’ha aprovat el Govern sota la figura d’urgència. Això no obstant, igual que tota regulació gestionada d’aquesta manera, requereix la ratificació del Congrés de Diputats en un termini de 30 dies per a la seva plena vigència.
Raons darrere de la moratòria en la implementació
La dilació respon a diferents requeriments plantejats:
● Organitzacions que representen autònoms i pimes van sol·licitar més temps per ajustar-se, argumentant el cost associat a la renovació del programari, la necessitat d’instrucció i les mancances en competències digitals.
● El Ministeri d’Hisenda i el Govern justifiquen l’ampliació com una estratègia per facilitar una transició sense contratemps i evitar aclaparar els que ja han de complir múltiples deures administratius.
● Diverses entitats professionals insistien que la manca de claredat i els canvis constants estaven generant incertesa, demanant definicions precises sobre els requisits i l’aplicació abans d’exigir-ne el compliment.
Impacte en autònoms i pimes
Per a la immensa majoria dels negocis, el nou cronograma representa una comoditat significativa per planificar meticulosament la migració a eines certificades. Els principals beneficis són:
Major lapse per avaluar i actualitzar el programari de comptabilitat
Moltes entitats es trobaven immerses en el procés d’escollir o adaptar les eines. Aquest temps addicional permet analitzar alternatives, sospesar l’ús de l’opció sense cost de l’Agència Tributària o migrar amb calma solucions més avançades.
Alleugerament de la càrrega burocràtica
Portaveus de gremis professionals van indicar que la proximitat del termini anterior generava una pressió excessiva. La postergació es percep com un respir, sempre que es faci servir per a una planificació adequada.
L’exigència roman invariable
Tot i que la pròrroga estén l’horitzó, l’aplicació de VeriFactu és definitiva. Les empreses i els professionals que encara operen amb mètodes manuals han de considerar seriosament el canvi a programari certificat o reforçar els seus sistemes de resguard de registres per complir els criteris d’inalterabilitat i accessibilitat.
Un període per a una transició més organitzada
Les agrupacions empresarials concorden que l’extensió de la data límit serà productiva si es fa servir per clarificar les responsabilitats, organitzar el procés d’implementació i dissipar els dubtes sorgits en els darrers mesos.
En conseqüència, encara que el nou calendari ofereix un moment de calma, és aconsellable no posposar la preparació: revisa els teus procediments interns, consulta amb el teu proveïdor d e programari sobre la compatibilitat amb VeriFactu i defineix un pla de canvi per evitar problemes el 2027.
VeriFactu 2027 amb el suport professional de GEMAP
Tot i que nombroses empreses ja han invertit recursos i temps en l’adequació a VeriFactu, aquest esforç previ continua sent valuós i les situa en una posició privilegiada per atendre les exigències futures.
La pròrroga recent brinda tranquil·litat a aquells que encara no han iniciat el procés, donant-los l’ocasió d’estudiar opcions, organitzar fluxos de treball interns i preparar l’adaptació amb serenitat i el temps necessari.
Si necessites assistència per ajustar-te a la normativa o resoldre interrogants sobre sistemes de facturació, contacta amb GEMAP i avança amb total seguretat.
Preguntes freqüents sobre VeriFactu el 2027
Què s’entén per la “inscripció d’alta de facturació” que es comunica a l’agència tributària?
El “Registre de facturació d’alta” (o “Registre d’Alta”) és una col·lecció de dades tècniques que el vostre programari de facturació VeriFactu genera a l’instant d’emetre una factura. Aquest registre inclou dades crucials del comprovant i es remet immediatament o es deixa accessible a lAgència Tributària. La seva finalitat és assegurar que l’operació no es pugui modificar i que sigui rastrejable des de l’origen. No equival a una factura electrònica, i s’envia automàticament a l’AEAT només si el sistema opera sota la modalitat VeriFactu.
La regulació VeriFactu implica l’obligatorietat d’emetre factura electrònica (facturae) a clients privats?
No directament. VeriFactu (Reial decret 1007/2023) és una disposició que estableix que els programes de facturació usats per les companyies siguin inviolables i que no permetin la manipulació dels comptes. S’enfoca al registre intern de l’empresa.
És un requisit diferent de l’obligació de la Factura Electrònica (Llei Crea i Crece), que exigirà l’enviament de factures a altres empreses i autònoms en un format digital específic. Aquesta darrera es concentra en el mode de lliurament de la factura al client.
Tot i que tots dos objectius busquen la digitalització i el control, VeriFactu se centra que el teu programa registri correctament i sense alteracions, mentre que la Factura Electrònica s’enfoca en com transmets aquest comprovant al teu client.
Què passa si el meu programari de facturació actual no s’adequa a VeriFactu a temps? Hi ha multes?L’ús d’un sistema de facturació que no satisfaci els requisits del RRSIF (o que faciliti l’ocultació o l’alteració de vendes) pot comportar sancions de fins a 50.000 € per exercici per a l’usuari, i fins a 150.000 € per exercici per al desenvolupador o distribuïdor, d’acord amb la LGT. El creador del programari ha d’emetre una declaració responsable (una certificació pròpia) que asseguri que el programa compleix la normativa; no hi ha una homologació individualitzada de l’AEAT.
L’aeat té un catàleg oficial de programari validat per a VeriFactu?
L’Agència Tributària (AEAT) no certificarà ni mantindrà un “llistat” de programari vàlid com a tal. Només defineix l’esquema de certificació o declaració responsable i el pot sotmetre a verificació. La responsabilitat de garantir que el programari compleixi amb les especificacions tècniques recau en el productor o el desenvolupador. Aquests han d’emetre una Declaració Responsable i proporcionar als usuaris la documentació tècnica necessària que en demostri el compliment. Com a contribuent (pime o autònom), heu de sol·licitar aquesta documentació al vostre proveïdor.
A més de les esmentades, quines classes d’operacions estan exemptes de l’obligació de VeriFactu?Addicionalment als mètodes manuals (Word, Excel sense funcions automàtiques, talonaris) i als contribuents inclosos al SII oa les Hisendes Forals del País Basc i Navarra, el Reglament exclou, principalment, operacions per a les quals la normativa de facturació no exigeix l’emissió d’una factura o que es documenten amb comprovants específics (com certs casos). A la pràctica, molts contribuents en règims de mòduls o només en recàrrec d’equivalència en queden fora perquè, en les transaccions habituals amb consumidors, no estan obligats a expedir una factura.
Com es veurà el codi qr al comprovant fiscal i quin tipus d’informació contindrà?
El codi QR ha de figurar a la representació impresa de la factura quan aquesta es generi amb un sistema informàtic de facturació subjecte al Reglament. El QR conté una URL de l’AEAT i, dins, el NIF de l’emissor, el número i la sèrie de la factura, la data d’emissió i l’import total. Mitjançant aquest URL, l’AEAT (i el receptor) poden comprovar la factura; el hash del registre s’empra per enllaçar els registres, però no es codifica com una dada independent dins del QR.
A què es refereix l’”opció voluntària” de remissió de la informació a l’aeat i en què difereix del compliment obligatori?
L’opció voluntària implica que el sistema operi en la modalitat VeriFactu i remeti els registres de facturació a l’AEAT al moment de l’emissió. Si no se selecciona aquesta modalitat, el sistema continua obligat a generar i custodiar els registres dins del programari mateix, complint tots els requisits d’integritat, traçabilitat i accés. Si escolliu VeriFactu, l’AEAT s’encarrega de custodiar aquesta informació, cosa que redueix la responsabilitat d’arxiu per al contribuent.
