La vigilància sobre l‟activitat sindical d‟un delegat no és automàticament il·legal. El Tribunal Suprem permet l’ús de detectius si hi ha una sospita raonada, la mesura és proporcional i es respecta la intimitat del treballador.
L’ús del crèdit horari per part dels representants dels treballadors ha estat tradicionalment una zona especialment protegida davant del control empresarial. Tot i això, la recent sentència del Tribunal Suprem de 7 de maig de 2025 (recurs de cassació per a la unificació de doctrina núm. 2124/2024), marca un abans i un després en establir que, sota certes condicions, és lícit per a l’empresa recórrer a detectius privats per verificar l’ús indegut d’aquest temps.
- Els fets: sospites raonables i seguiment limitat
El cas té el seu origen en una empresa que va detectar indicis que un dels seus delegats de personal, beneficiari del crèdit horari, podria utilitzar aquest temps amb fins personals. Es va contractar una agència de detectius que va fer un seguiment concret, limitat als dies sobre els quals pesaven les sospites. La vigilància no va excedir el temps autoritzat pel propi permís sindical sol·licitat pel treballador. - La controvèrsia: entre el dret a la llibertat sindical i el control empresarial
El conflicte se centrava en si aquesta mesura vulnerava el dret fonamental a la llibertat sindical, protegit constitucionalment. Les instàncies inferiors (Jutjat social i Tribunal Superior de Justícia) van considerar que sí, argumentant que no s’havia justificat suficientment la necessitat del seguiment. No obstant això, el Suprem es desmarca i estima que no hi va haver cap vulneració de drets fonamentals. - És vàlida la prova del detectiu? El Suprem diu sí… amb condicions
La Sala Social del Tribunal Suprem deixa clar que:
- La prova és lícita quan es basa en sospites concretes i raonables, encara que en abstracte la licitud de la prova no depengui exclusivament de lexistència dindicis previs.
- S’ha de respectar la intimitat: no es pot endinsar a la vida privada ni domicilis, ni utilitzar mètodes intrusius.
- No ha d’implicar vigilància singular de l’exercici sindical: és a dir, no pot ser constant, indiscriminada o intimidatòria.
- En aquest cas, la investigació va ser proporcional i limitada en el temps i els informes no van vulnerar la intimitat del treballador.
- Fi de la immunitat tàcita del crèdit horari
La sentència recorda que el crèdit horari està envoltat d’una presumpció de probitat, però no és absoluta. Pot ser destruïda mitjançant una prova en contra. L’exercici del dret de representació no es pot convertir en un escut infranquejable que impedeixi tot tipus de control per part de l’ocupador.
L’empresa conserva, d’acord amb l’article 20 de l’Estatut dels Treballadors (ET), facultats de control sobre el compliment dels deures laborals, sempre que les exerceixi amb respecte als drets fonamentals. Per tant, l’ús fraudulent del crèdit horari sí que pot tenir conseqüències disciplinàries si es demostra adequadament.
- Unificació de doctrina: claredat davant de sentències dispars
El TS tanca així una línia de decisions contradictòries als tribunals superiors. Mentre que uns avalaven la validesa d’aquest tipus de proves, altres les anul·laven per considerar-les intrusives o desproporcionades. A partir d’aquesta sentència, la clau és l’equilibri: sospites justificades, respecte als drets fonamentals i proporcionalitat de la mesura. Els fets: sospites raonables i seguiment limitat.
Podeu posar-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir al respecte.
