Heretar participacions, assumir dates i valors: l’efecte fiscal que molts obliden

Efecto fiscal de heredar

Qui rep participacions amb beneficis fiscals hereta una mica més que actius: hereta també el calendari fiscal del donant, el valor, la data i la memòria tributària. I l’IRPF ho recordarà just al moment de la venda.

Us expliquem l’efecte fiscal d’heretar participacions amb un cas concret.


La sentència de l’Audiència Nacional (AN), dictada el 10 de desembre de 2024 (recurs núm. 1957/2021), aborda una qüestió poc explorada però de gran transcendència pràctica: què passa quan, havent-se rebut participacions per donació amb el convenciment que es compleixen els requisits per aplicar beneficis fiscals, es demostra posteriorment que?

El cas gira al voltant d’una donació feta el 2010.

El pare, com a donant, va transmetre participacions socials al seu fill, sota el paraigua fiscal de l?empresa familiar. Va aplicar, en conseqüència, la reducció del 95% a l’impost sobre successions i donacions.

Anys després, l’Administració tributària madrilenya va constatar que el fill -donatari- no exercia funcions directives suficients ni percebia una retribució d’acord, per la qual cosa es va anul·lar aquesta reducció i es va girar la corresponent liquidació, que va ser acceptada i abonada sense recurs.

Més tard, el 2014, el fill va transmetre aquestes participacions i va declarar al seu IRPF un guany patrimonial computant com a valor d’adquisició el mateix que havia declarat a la donació. El problema va sorgir quan va pretendre desvincular-se de la subrogació fiscal a la posició del donant.

La clau: els articles 33.3.c) i 36 de la Llei de l’IRPF

L’article 36 de la Llei 35/2006 de l’IRPF (LIRPF) estableix que, en adquisicions lucratives de participacions a què fa referència l’article 33.3.c), el donatari se subrogarà en la posició del donant quant al valor i la data d’adquisició. I ho farà, es compleixin o no -a posteriori- els requisits que van donar lloc a l’exempció inicial. Aquesta subrogació és un efecte estructural, no opcional ni reversible.

El contribuent va al·legar que, en no complir-se finalment els requisits de l’empresa familiar, no procedia la subrogació. Va sostenir que havia de tributar prenent com a valor d’adquisició el valor declarat el 2010, ja que va ser «comprovat i validat» per la Comunitat de Madrid.

La Sala rebutja frontalment aquesta tesi. Subratlla que la comprovació autonòmica va ser limitada a verificar el compliment dels requisits subjectius i objectius del règim d’empresa familiar, sense fer cap valoració dels béns transmesos. Per tant, no hi ha vinculació entre aquesta comprovació i el valor declarat.

Un principi rescatat: els actes propis

El Tribunal recorda al recurrent que no es pot beneficiar d’un règim fiscal -com és el diferiment a l’IRPF mitjançant subrogació- i, anys més tard, rebutjar-ne els efectes quan aquests deixen de resultar-li convenients. Va signar una escriptura en què manifestava expressament que les participacions estaven exemptes a l’impost sobre el patrimoni, i va declarar beneficiar-se dels articles 33 i 36 de la LIRF. Per tant, cal atenir-se a les conseqüències de la seva elecció.

Prescripció? No en aquest cas

Una altra de les al·legacions va ser que el fet imposable s’hauria produït el 2010 –any de la donació– i que, per tant, l’IRPF estaria prescrit. Però la Sala aclareix que el règim especial implica un diferiment: el guany patrimonial tributa no a la data de la donació, sinó quan les participacions surten del patrimoni del donatari, és a dir, el 2014. I aquest exercici, òbviament, no estava prescrit al moment de la inspecció.

Conclusió

Aquesta sentència reforça un principi fonamental en fiscalitat: les decisions adoptades pels contribuents tenen efectes que no desapareixen pel sol fet que les circumstàncies canviïn. Si s’opta per acollir-se a un règim fiscal avantatjós, cal assumir-ne també les implicacions en el temps.

L’Audiència Nacional és contundent: no cal renegar del marc fiscal elegit quan, anys després, s’adverteix que ja no és favorable. La coherència, en aquest cas, no és pas una virtut: és una obligació jurídica.

Ja sabeu que el nostre despatx disposa d’un departament especialitzat en donacions, herències i testaments; i davant de qualsevol dubte o aclariment que necessiti, el nostre equip de professionals està a la vostra disposició per a la vostra consulta.

A l'article

Articles relacionats