Pèrdua d’un client: impacte en acomiadaments i diferiment d’indemnitzacions

La pèrdua d’un client clau pot representar un desafiament significatiu per a les empreses, especialment quan repercuteix directament a la càrrega laboral i els ingressos. En aquest context, la legislació laboral permet justificar un acomiadament per causes objectives sempre que s’acreditin raons productives, organitzatives o econòmiques.

A l’entorn empresarial, la pèrdua d’un client principal no només afecta els ingressos, sinó que també pot modificar l’estructura organitzativa i la càrrega de treball. Aquestes circumstàncies, si són significatives, poden donar lloc a acomiadaments per causes objectives, sempre que se segueixin els procediments establerts a l’Estatut dels Treballadors (ET) i s’acreditin adequadament les raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives.

Tot i això, els tribunals exigeixen una connexió clara entre la causa i la mesura adoptada, així com el compliment d’estrictes requisits legals per assegurar la validesa del procés.

Justificació de l’acomiadament objectiu

Perquè un acomiadament per causes objectives sigui considerat vàlid, cal demostrar el següent:

1. Causes productives i organitzatives. La pèrdua d’un client ha d’implicar una reducció tangible al volum de treball o canvis significatius en la distribució de tasques. Per exemple, si abans es gestionaven 100 encàrrecs al mes i ara se’n manegen 80, la disminució d’un 20% en la producció podria justificar la necessitat de reduir personal.
2. Causes econòmiques. Quan la pèrdua d’un client important repercuteix en una baixada sostinguda de la facturació (tres trimestres consecutius amb ingressos inferiors al mateix període de l’any anterior), es considera una causa econòmica vàlida. Tot i això, per evitar disputes, és recomanable recolzar aquesta causa amb documentació financera sòlida, com ara declaracions trimestrals d’IVA o balanços comptables.
3. Mesura raonable i proporcional. L’acomiadament ha d’estar relacionat directament amb el lloc afectat. No seria raonable prescindir d’un empleat el treball del qual no estigui vinculat al client perdut. A més, el nombre d’acomiadaments ha de ser proporcional a l’impacte real de la pèrdua.

Diferiment de la indemnització: Quan és possible?

En casos excepcionals, l’ET permet diferir el pagament de la indemnització per causes econòmiques si l’empresa no disposa de prou liquiditat. Per acollir-se a aquesta possibilitat, cal complir tres condicions bàsiques:

1. La causa de l’acomiadament ha de ser econòmica.
2. La manca de liquiditat ha de ser real i demostrable.
3. La impossibilitat d’abonar la indemnització s’ha d’indicar expressament a la carta d’acomiadament.

La jurisprudència ha subratllat que la manca de liquiditat no es pot basar únicament en afirmacions empresarials; s’ha de sustentar amb proves documentals, com ara estats financers, informes d’auditoria o certificacions de deute.

Conseqüències de l’incompliment

Si no s’acrediten adequadament les causes de l’acomiadament o la manca de liquiditat, l’extinció laboral podria ser declarada improcedent, obligant l’empresa a abonar la indemnització corresponent i, fins i tot, en alguns casos, a readmetre el treballador. Per això, és crucial seguir els procediments legals de manera rigorosa.

Riscos davant d’una possible inspecció de treball

Quan una empresa justifica un acomiadament per causes objectives relacionades amb la pèrdua d’un client o per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, s’exposa a certs riscos si no compleix estrictament amb la normativa. Els principals riscos són:

1. Declaració d’improcedencia de l’acomiadament: Si l’empresa no acredita correctament les causes objectives, l’acomiadament pot ser declarat improcedent, obligant-la a indemnitzar el treballador amb 33 dies per any treballat en lloc de 20 dies, o fins i tot a readmetre’l.
2. Sancions administratives: En casos d’incompliment de requisits formals (per exemple, no lliurar la carta d’acomiadament o no posar la indemnització a disposició del treballador), la inspecció de treball pot imposar multes que varien segons la gravetat de la infracció.
3. Reclamacions judicials: El treballador acomiadat pot recórrer al jutjat social, exposant a l’empresa a costos addicionals, com advocats, costes processals i possibles perjudicis reputacionals.
4. Investigació de frau de llei: Si la inspecció detecta que la causa objectiva és fictícia o s’utilitza per encobrir un acomiadament improcedent, es podria qualificar com un abús de dret.

En una inspecció relacionada amb un acomiadament per causes objectives, l’inspector verificarà els punts següents:

1. Documentació de l’acomiadament:

• Comprovació de la carta d’acomiadament, la data de lliurament i el contingut, per verificar que inclou les causes objectives al·legades.
• Revisió de la indemnització posada a disposició del treballador.

2. Proves de les causes al·legades:

• En casos de causes econòmiques, analitzarà els balanços comptables, comptes anuals i declaracions tributàries dels darrers trimestres.
• Per causas productives, sol·licitarà informes de producció, volums de treball i evidència de la pèrdua de clients o contractes.
• En causes organitzatives, requerirà organigrames i canvis documentats als mètodes o sistemes de treball.

3. Impacte proporcional de l’acomiadament

• Avaluarà si l’acomiadament està vinculat al lloc de treball afectat.
• Verificareu que el nombre d’acomiadaments sigui raonable segons la situació.

Justificació de la manca de liquiditat (si es va diferir la indemnització):

• Requerirà informes financers i altres documents per acreditar la impossibilitat d’abonar la indemnització en el moment de l’acomiadament.

Entrevistes i comprovacions:

• Podria entrevistar treballadors i responsables per validar les declaracions de l’empresa.
• Revisarà si altres empleats han assumit les funcions de l’acomiadat, cosa que podria contradir la causa organitzativa o productiva.

Contacti amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que pugui tenir sobre això.