El Tribunal Suprem ha deixat clar que Hisenda no pot acusar un contribuent de frau de llei sense aplicar el procediment específic previst per a això a l’article 15 de la Llei General Tributària (LGT), conegut com a “conflicte en l’aplicació de la norma”.
En el cas analitzat, la Inspecció d’Hisenda va considerar que una inversió estrangera —feta a través de la compra de participacions en una empresa— no s’havia de beneficiar d’una exempció fiscal. Segons Hisenda, aquesta operació no era realment una participació als fons propis de l’empresa, sinó un producte financer creat només per estalviar impostos.
Amb aquest argument, Hisenda va qualificar l’operació com a fraudulenta i va aplicar directament l’article 13 de la LGT, que permet interpretar les operacions en funció de la veritable naturalesa jurídica. Però el Tribunal Suprem ha anul·lat aquesta actuació.
El motiu: encara que l’Administració deia estar aplicant una simple qualificació, en realitat estava davant d’un cas de possible conflicte en l’aplicació de la norma, i això exigeix seguir un procediment formal que inclou un informe vinculant de la Comissió Consultiva. En no seguir aquest procediment, s’ha vulnerat un pas essencial del procés, fet que porta a declarar nul·la la liquidació practicada.
El Tribunal recorda que no es poden confondre ni barrejar les dues figures tributàries antifrau fent un ús genèric de la potestat d’Hisenda de qualificar una operació (art. 13). En aquest sentit, cal deixar clar quin tipus de frau es persegueix:
- El conflicte en l’aplicació de la norma (art. 15), que fa referència a operacions legals, però dissenyades de manera artificial només per obtenir avantatges fiscals.
- La simulació (art. 16), que passa quan s’oculta el veritable negoci després d’un altre aparent per enganyar l’Administració.
Cada figura té el seu propi procediment i requisits, i no es poden utilitzar com si fossin intercanviables segons allò que més convingui a Hisenda. Aquesta doctrina, que ja es consolida des de la Sentència del 2 de juliol de 2020, adverteix que fer servir l’article 13 com un “comodí” per evitar els controls de l’article 15 suposa una vulneració de les garanties del contribuent, sobretot quan s’imposen sancions.
Què recomanem a GEMAP?
Creiem que aquesta Sentència enforteix la defensa del contribuent a les Inspeccions fiscals en què es qüestioni la validesa o naturalesa de les operacions realitzades.
Per això, és fonamental analitzar des del primer moment del procediment si Hisenda està intentant requalificar una operació basada en l’article 13, quan en realitat està qüestionant una operació vàlida únicament pel seu impacte fiscal.
En aquests casos, és clau argumentar que no és una simple qualificació, sinó un conflicte en l’aplicació de la norma. Això obliga l’Administració a iniciar el procediment previst a l’article 15 ia sotmetre el cas al control de la Comissió Consultiva, tal com exigeix la llei.
A GEMAP comptem amb un equip amb una àmplia experiència en procediments d’Inspecció tributària. Assessorem els nostres clients des de l’inici fins a la conclusió del procés, garantint que l’actuació d’Hisenda s’ajusti a la legalitat i es base en una interpretació jurídica sòlida.
Si vostè o la vostra empresa ha rebut una notificació d’inici d’Inspecció per part d’Hisenda, no dubteu a contactar amb el nostre despatx. Us oferirem l’assessorament necessari per valorar el vostre cas concret i defensar els vostres interessos amb totes les garanties legals.
En definitiva, aquesta Sentència impedeix que Hisenda eludeixi els procediments establerts i qualifiqui com a fictícies certes operacions sense seguir les vies legals que protegeixen el contribuent.
